Moltes gràcies Jaume, per tot plegat, i bon viatge!
Ens veiem aviat a Costuix, davant del Monteixo.
26 de març 2010
Encantats d'haver-te conegut
Avui fa una setmana que ens va deixar en Jaume Carbonell. Per als qui el vam conèixer serà molt difícil tirar endavant sense la conversa i l'erudició inesgotables d'aquest pintor barceloní. Ara la feina és nostra per intentar recordar tot allò que ens va ensenyar, sobre l'art en general, la història de Catalunya i d'Itàlia, la mitologia grega... Ens queden les seves pintures i dibuixos, els murals, els gravats i els ex-libris. A Vexillum, a més, ens sentim molt afortunats perquè en Jaume va il·lustrar la nostra peculiar aventura lúdico-patumaire, sense oblidar que ell és l'autor de l'única imatge coneguda de Lo Cavaller de la Sèquia e la Figuera.
Moltes gràcies Jaume, per tot plegat, i bon viatge!
Ens veiem aviat a Costuix, davant del Monteixo.
Moltes gràcies Jaume, per tot plegat, i bon viatge!
Ens veiem aviat a Costuix, davant del Monteixo.
23 de març 2010
Wargames i Llatinoamèrica (4): la revolució texana
En aquest quart lliurament de la sèrie entrem en un conflicte que afecta els Estats Units. Això, com podeu suposar, fa que el nombre de jocs que hi té dedicats siguin força més gran que en els casos que hem pogut veure fins ara. Es tracta de la revolució texana.
El conflicte
Durant la dècada de 1820 i 1830, augmentà considerablement el descontetament dels colons d'origen mexicà i estatunidenc establerts a Texas amb el govern mexicà, especialment després que el president Santa Anna abolís la constitució de 1824 i n'aprovés una de clarament antifederalista el 1835.
Durant 1835 els colons texans iniciaren diverses revoltes i Santa Anna envià tropes cap al nord. Després de diversos estira-i-arronsa, el conflicte esclatà obertament el 2 d'octubre de 1835, amb la petita però significativa batalla de González. Cap al desembre, després del setge de San Antonio de Béjar, pràcticament no quedava ja cap força militar mexicana a Texas i es formà el primer govern provisional de la nova República de Texas.
Però Santa Anna no estava disposat a cedir tan ràpidament i el febrer de 1836 creuà Río Grande amb un exèrcit al nord de Saltillo i arribà a San Antonio, mentre el general Urrea avançava per la costa. En aquestes operacions es produí el que es segurament l'episodi més famós del conflicte: la batalla d'El Álamo, la missió situada al costat de San Antonio. Després de diverses victòries mexicanes, el gruix de l'exèrcit texà es retirà cap al nord-est, encalçat per Santa Anna, delerós de posar fi a un conflicte que ja durava massa. Però contra el que es podia esperar, l'exèrcit mexicà fou sorprès i vençut rotundament a la batalla de San Jacinto, el 20 d'abril de 1836. Aquesta derrota, on fou capturat Santa Anna, segellà la independència de Texas, que deu anys després passaria a convertir-se en un nou estats dels Estats Units.
Les simulacions
Com ja podeu imaginar, un conflicte tan favorable als Estats Units i amb un episodi mitificat per la imatgeria estatunidenca, s'ha vist reflectit en diversos jocs de simulació. Fem un repàs dels més interessants, dels quals només un tracta el conflicte a nivell estratègic, la resta se centren en l'episodi d'El Álamo (quina sorpresa...).
Texas Glory: 1835-36 (Tom Dalgliesh, Dan Mings i Carl Willner, Columbia Games, 2008). L'únic joc que tracta el conflicte de forma general i s'allunya de la inevitable batalla d'El Álamo. Es tracta d'un wargame senzillet, amb el sistema de blocs popularitzat per Columbia Games i jugable en un parell d'hores. En la meva opinió, que m'agraden més els jocs estratègics i operacionals, que no pas tàctics, el més recomanable dels jocs que tracten aquest conflicte.
Remember the Alamo (Kevin Hendryx, TSR, 1980). Comencem amb els jocs centrats a la batalla d'El Álamo. Aquest, que ja té els seus anyets, és un joc petitó sobre l'enfrontament, amb regles molt simples i directes i jugable en una hora, Podríem dir que és un wargame introductori, però que en la relació complexitat/simulació supera alguns dels esforços posteriors més sofisticats.
The Alamo: Victory in death (Eric Lee Smith, Decision Games, 1995). Aquest joc és una reedició millorada d'un altre joc del mateix títol i autor de 1981. El principal problema, comú en tots els jocs sobre aquesta batalla, és la poca rejugabilitat que té per a tots dos jugadors, les alternatives tàctiques són pràcticament inexistents. Això, lògicament, no és un problema del joc en sí, sinó de la situació simulada... i em fa pensar per què aquesta obsessió dels creadors i editors de simular una vegada i una altra la mateixa batalla d'aquest conflicte; deixant de banda el factor emotiu associat, estic segur que altres enfrontaments d'aquesta guerra poden tenir una mica d'interès.
Dark victory: the Battle of El Alamo (Dennis Bishop, Command, 1997). Un joc típic d'hexàgons publicat a la revista Command. Com succeeix sovint amb els jocs de Dennis Bishop, les regles són força millorables, amb molts aspectes poc clars i errors. Inclou moltes regles particulars i modificadors i sembla que està massa esbiaixat cap a les forces texanes.
Degüello at dawn (Dennis Bishop, Khyber Pass, 2005). Novament en Dennis Bishop insisteix amb aquesta batalla, ara amb un sistema de moviment i control per àrees. Com en el seu treball anterior, que hem comentat abans, les regles són poc clares i amb errors; d'altra banda, la resolució dels combats és excessivament mortal (com també passava, per exemple al seu joc sobre la batalla de Tanga, de la I Guerra Mundial).
Blood of Noble Men (Dennis Bishop, Worthington Games, 2008). L'incansable Dennis Bishop insisteix en el tema. Aquest és potser el seu joc més ben aconseguit sobre el tema, amb regles més simples que als seus jocs anteriors i amb un bon sabor històric. Sistema d'àrees i un mecanisme de blocs a l'estil de Columbia Games.
El conflicte
Durant la dècada de 1820 i 1830, augmentà considerablement el descontetament dels colons d'origen mexicà i estatunidenc establerts a Texas amb el govern mexicà, especialment després que el president Santa Anna abolís la constitució de 1824 i n'aprovés una de clarament antifederalista el 1835.
Durant 1835 els colons texans iniciaren diverses revoltes i Santa Anna envià tropes cap al nord. Després de diversos estira-i-arronsa, el conflicte esclatà obertament el 2 d'octubre de 1835, amb la petita però significativa batalla de González. Cap al desembre, després del setge de San Antonio de Béjar, pràcticament no quedava ja cap força militar mexicana a Texas i es formà el primer govern provisional de la nova República de Texas.
La rendició de Santa Anna, de William Huddle [Font: Wikipedia]
Però Santa Anna no estava disposat a cedir tan ràpidament i el febrer de 1836 creuà Río Grande amb un exèrcit al nord de Saltillo i arribà a San Antonio, mentre el general Urrea avançava per la costa. En aquestes operacions es produí el que es segurament l'episodi més famós del conflicte: la batalla d'El Álamo, la missió situada al costat de San Antonio. Després de diverses victòries mexicanes, el gruix de l'exèrcit texà es retirà cap al nord-est, encalçat per Santa Anna, delerós de posar fi a un conflicte que ja durava massa. Però contra el que es podia esperar, l'exèrcit mexicà fou sorprès i vençut rotundament a la batalla de San Jacinto, el 20 d'abril de 1836. Aquesta derrota, on fou capturat Santa Anna, segellà la independència de Texas, que deu anys després passaria a convertir-se en un nou estats dels Estats Units.
Les simulacions
Com ja podeu imaginar, un conflicte tan favorable als Estats Units i amb un episodi mitificat per la imatgeria estatunidenca, s'ha vist reflectit en diversos jocs de simulació. Fem un repàs dels més interessants, dels quals només un tracta el conflicte a nivell estratègic, la resta se centren en l'episodi d'El Álamo (quina sorpresa...).
Texas Glory: 1835-36 (Tom Dalgliesh, Dan Mings i Carl Willner, Columbia Games, 2008). L'únic joc que tracta el conflicte de forma general i s'allunya de la inevitable batalla d'El Álamo. Es tracta d'un wargame senzillet, amb el sistema de blocs popularitzat per Columbia Games i jugable en un parell d'hores. En la meva opinió, que m'agraden més els jocs estratègics i operacionals, que no pas tàctics, el més recomanable dels jocs que tracten aquest conflicte.
[Font: BGG; usuari: Wyatt Bogan]
Remember the Alamo (Kevin Hendryx, TSR, 1980). Comencem amb els jocs centrats a la batalla d'El Álamo. Aquest, que ja té els seus anyets, és un joc petitó sobre l'enfrontament, amb regles molt simples i directes i jugable en una hora, Podríem dir que és un wargame introductori, però que en la relació complexitat/simulació supera alguns dels esforços posteriors més sofisticats.
[Font: BGG; usuari: wiiki]
The Alamo: Victory in death (Eric Lee Smith, Decision Games, 1995). Aquest joc és una reedició millorada d'un altre joc del mateix títol i autor de 1981. El principal problema, comú en tots els jocs sobre aquesta batalla, és la poca rejugabilitat que té per a tots dos jugadors, les alternatives tàctiques són pràcticament inexistents. Això, lògicament, no és un problema del joc en sí, sinó de la situació simulada... i em fa pensar per què aquesta obsessió dels creadors i editors de simular una vegada i una altra la mateixa batalla d'aquest conflicte; deixant de banda el factor emotiu associat, estic segur que altres enfrontaments d'aquesta guerra poden tenir una mica d'interès.
[Font: BGG; usuari: RaffertyA]
Dark victory: the Battle of El Alamo (Dennis Bishop, Command, 1997). Un joc típic d'hexàgons publicat a la revista Command. Com succeeix sovint amb els jocs de Dennis Bishop, les regles són força millorables, amb molts aspectes poc clars i errors. Inclou moltes regles particulars i modificadors i sembla que està massa esbiaixat cap a les forces texanes.
Degüello at dawn (Dennis Bishop, Khyber Pass, 2005). Novament en Dennis Bishop insisteix amb aquesta batalla, ara amb un sistema de moviment i control per àrees. Com en el seu treball anterior, que hem comentat abans, les regles són poc clares i amb errors; d'altra banda, la resolució dels combats és excessivament mortal (com també passava, per exemple al seu joc sobre la batalla de Tanga, de la I Guerra Mundial).
[Font: BGG; usuari: silvanus321]
Blood of Noble Men (Dennis Bishop, Worthington Games, 2008). L'incansable Dennis Bishop insisteix en el tema. Aquest és potser el seu joc més ben aconseguit sobre el tema, amb regles més simples que als seus jocs anteriors i amb un bon sabor històric. Sistema d'àrees i un mecanisme de blocs a l'estil de Columbia Games.
[Font: BGG; usuari: Bellarion]
Sobre al batalla d'El Álamo encara hi ha alguns jocs més de simulació, però sense massa interès. Malauradament, de jocs a nivell estratègic només n'hi ha un, el ja comentat Texas Glory.
19 de març 2010
Una nova col·lecció de ciència
L'editorial Rafael Dalmau potser us resultarà familiar pels seus nombrosos títols de temes d'història de Catalunya, i especialment d'història militar (com l'excel·lent Història Militar de Catalunya, en 4 volums o l'estudi ben aviat disponible sobre la Coronela de Barcelona, del nostre amic Xavi Rubio). Doncs fa uns dies, remenant llibres per Abacus, vaig trobar-me amb una nova col·lecció d'aquest editor, però aquesta vegada, i per a la meva sorpresa i alegria, es tracta d'una col·lecció de textos de divulgació científica en català.
La col·lecció es diu «Evoluciona», està impulsada per l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i pretén donar a conèixer les investigacions i les hipòtesis més rellevants i innovadores en el terreny de la recerca sobre l'evolució. Com diu un dels responsables de l'editorial, «els textos estan redactats amb un llenguatge entenedor, alhora compatible amb el màxim rigor científic».
Tots els llibres de la col·lecció són breus, al voltant d'unes 100 pàgines, ideals per una introducció a diversos temes d'evolució. El preu també és prou interessant, ja que sembla que estaran tots al voltant dels 10 euros. No cal dir que ja vaig comprar dos dels tres títols que ja han sortit: L'evolució de Darwin, de Jordi Agustí, i L'evolució del cervell, d'Enric Bufill. L'altre, D'on venim, el deixaré per a una altra visita a la llibreria. El primer, que ja he començat, és una introducció a la teoria de l'evolució, des de les formulacions originals de Darwin fins a les darreres aportacions i novetats en el camp i sembla prou equilibrat entre rigor científic i llenguatge planer i divulgador.
Sens dubte, una gran notícia! Ja tinc ganes de veure els següents títols de la col·lecció.
La col·lecció es diu «Evoluciona», està impulsada per l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i pretén donar a conèixer les investigacions i les hipòtesis més rellevants i innovadores en el terreny de la recerca sobre l'evolució. Com diu un dels responsables de l'editorial, «els textos estan redactats amb un llenguatge entenedor, alhora compatible amb el màxim rigor científic».
Tots els llibres de la col·lecció són breus, al voltant d'unes 100 pàgines, ideals per una introducció a diversos temes d'evolució. El preu també és prou interessant, ja que sembla que estaran tots al voltant dels 10 euros. No cal dir que ja vaig comprar dos dels tres títols que ja han sortit: L'evolució de Darwin, de Jordi Agustí, i L'evolució del cervell, d'Enric Bufill. L'altre, D'on venim, el deixaré per a una altra visita a la llibreria. El primer, que ja he començat, és una introducció a la teoria de l'evolució, des de les formulacions originals de Darwin fins a les darreres aportacions i novetats en el camp i sembla prou equilibrat entre rigor científic i llenguatge planer i divulgador.
Sens dubte, una gran notícia! Ja tinc ganes de veure els següents títols de la col·lecció.
16 de març 2010
Un bon bloc lúdic
Remenant per la llista "100 amics de Granollers", que l'Oriol Comas ha anat posant al Facebook de la fira JugarXJugar, he descobert un bloc lúdic molt interessant. Es tracta del bloc de l'anglès Brett J. Gilbert:
En Brett és creador de jocs i li agrada especialment parlar de temes lúdics. Al seu bloc no només ens presenta els seus jocs, sinó que també fa anàlisis ben interessants de diversos aspectes relacionats amb el món del joc, des del bàsic "Què és un joc?" fins a com es poden classificar els jocs, quina és la millor manera d'escriure regles o quins són els processos que intervenen en la creació d'un joc.
Un lloc de reflexió sobre els jocs molt recomanable. Llegiu-lo!
En Brett és creador de jocs i li agrada especialment parlar de temes lúdics. Al seu bloc no només ens presenta els seus jocs, sinó que també fa anàlisis ben interessants de diversos aspectes relacionats amb el món del joc, des del bàsic "Què és un joc?" fins a com es poden classificar els jocs, quina és la millor manera d'escriure regles o quins són els processos que intervenen en la creació d'un joc.
Un lloc de reflexió sobre els jocs molt recomanable. Llegiu-lo!
10 de març 2010
28 de febrer 2010
201 anys sense en Carlets
Avui fa 201 anys, en algun carreró a la vora de la catedral de Barcelona moria Carles Baguer, amb només 39 anys. Segurament el nom de Carles Baguer no us diu res, i si a sobre us dic que a la Barcelona de l'època era conegut com a Carlets potser encara us pensareu que és un personatge d'una rondalla infantil.
Doncs no, en Carles Baguer, injustament oblidat, fou un dels millors compositors del classicisme del nostre país, gairebé podríem dir que fou el Haydn català, amb una producció de 19 simfonies extraordinàries. I no oblidem el seu concert per a dos fagots, els seus 8 oratoris per a l'església de Sant Felip Neri i per a la catedral o la seva òpera La principessa filosofa. En Carlets realment fou un personatge famós en aquella Barcelona de finals del XVIII. Les seves improvisacions a l'orgue de la catedral eren tot un esdeveniment i potser si haguéssiu passat un vespre pel carrer Banys Nous, hauríeu pogut sentir en Carlets, tocant a casa del notari Comelles, on sovint s'hi feien vetllades musicals "fins a dos o tres quarts d'onze de la nit", com ens explica el baró de Maldà.
Afortunadament, sembla que mica en mica anem recuperant de l'oblit tants i tants músics excel·lents del nostre país, després d'anys d'una incomprensible manca d'interès i fins i tot de menyspreu. Els noms de Francesc Valls, Domènec Terradellas, Bernat Bertran, Mateu Ferrer, Joan Barter, Joan Baptista Pla i tants d'altres, a més d'en Carlets, comencen a sortir d'especialitzats cercles erudits com a curiositat hitoriogràfica i passen a les sales de concert i als escenaris d'òpera, on realment han de ser. No es tracta tampoc de descobrir obres mestres (que tampoc n'hi ha tantes arreu del món), sinó de valorar en la justa mesura la nostra història musical.
Que com sona en Carlets? Aquí teniu un fragment de la seva simfonia núm. 16:
Si utilitzeu Spotify hi podreu trobar també un parell de discos. Us recomano especialment l'ombrívola simfonia núm. 2 (molt en la línia del sturm und drang centreeuropeu) i el curiós concert per a dos fagots (sembla que el fagot era un instrument ben apreciat a la Catalunya de l'època, com ho demostra també el concert per a baixó de l'Anselm Viola).
Doncs no, en Carles Baguer, injustament oblidat, fou un dels millors compositors del classicisme del nostre país, gairebé podríem dir que fou el Haydn català, amb una producció de 19 simfonies extraordinàries. I no oblidem el seu concert per a dos fagots, els seus 8 oratoris per a l'església de Sant Felip Neri i per a la catedral o la seva òpera La principessa filosofa. En Carlets realment fou un personatge famós en aquella Barcelona de finals del XVIII. Les seves improvisacions a l'orgue de la catedral eren tot un esdeveniment i potser si haguéssiu passat un vespre pel carrer Banys Nous, hauríeu pogut sentir en Carlets, tocant a casa del notari Comelles, on sovint s'hi feien vetllades musicals "fins a dos o tres quarts d'onze de la nit", com ens explica el baró de Maldà.
Afortunadament, sembla que mica en mica anem recuperant de l'oblit tants i tants músics excel·lents del nostre país, després d'anys d'una incomprensible manca d'interès i fins i tot de menyspreu. Els noms de Francesc Valls, Domènec Terradellas, Bernat Bertran, Mateu Ferrer, Joan Barter, Joan Baptista Pla i tants d'altres, a més d'en Carlets, comencen a sortir d'especialitzats cercles erudits com a curiositat hitoriogràfica i passen a les sales de concert i als escenaris d'òpera, on realment han de ser. No es tracta tampoc de descobrir obres mestres (que tampoc n'hi ha tantes arreu del món), sinó de valorar en la justa mesura la nostra història musical.
Que com sona en Carlets? Aquí teniu un fragment de la seva simfonia núm. 16:
Si utilitzeu Spotify hi podreu trobar també un parell de discos. Us recomano especialment l'ombrívola simfonia núm. 2 (molt en la línia del sturm und drang centreeuropeu) i el curiós concert per a dos fagots (sembla que el fagot era un instrument ben apreciat a la Catalunya de l'època, com ho demostra també el concert per a baixó de l'Anselm Viola).
22 de gener 2010
I en van quatre...
Com ja és habitual, cap al gener l'Oriol Comas sempre ens anuncia la convocatòria del concurs de creació de jocs Ciutat de Granollers. I diem "com ja és habitual" perquè aquesta ja és la quarta edició del concurs. Està clar que la idea de l'Oriol, una mica arriscada al començament, ja s'està fent gran i comença a establir-se com un clar referent del món dels jocs al nostre país, a l'Estat espanyol i fins i tot a països propers i no tant propers (l'any passat va participar gent de l'altra banda de l'Atlàntic!). Això queda demostrat quan, en aquests moments, ja hi ha quatre jocs participants en edicions anteriors que estan editats o a punt d'editar-se (dos guanyadors, un finalista i un accèssit).
Teniu les bases del concurs al bloc de la fira. Només us direm que el termini de presentació de jocs acaba el 8 de març, o sigui que no us hi entretingueu massa! Ah, i és clar, també val la pena dir que aquest any el premi és considerable: 1.500 euros, 50% en metàl·lic i 50% en jocs... déu n'hi do!
Apa, ja trigueu!
Teniu les bases del concurs al bloc de la fira. Només us direm que el termini de presentació de jocs acaba el 8 de març, o sigui que no us hi entretingueu massa! Ah, i és clar, també val la pena dir que aquest any el premi és considerable: 1.500 euros, 50% en metàl·lic i 50% en jocs... déu n'hi do!
Apa, ja trigueu!
08 de gener 2010
Anem a Sardenya
La primera notícia de l'any d'aquest bloc és una interessant novetat lúdica. Res millor per començar aquest 2010.
L'any passat l'autor de wargames italià Piergennaro Federico ens va sorprendre molt agradablement amb el magnífic joc Guelphs & Ghibellines, sobre tres batalles a la Itàlia medieval, en l'inacabable conflicte entre güelfs i gibel·lins, entre l'emperador i el Papa.
Ara en Piergennaro torna a la càrrega amb un joc sobre una batalla que ens és prou més propera: la batalla de Sanluri, lliurada el 30 de juny de 1409 entre les tropes catalano-aragoneso-sicilianes d'en Martí el Jove, infant d'Aragó i rei de Sicília, i les tropes sardo-franco-genoveses comandades pel jutge Guillem d'Arborea.
El joc duu per nom Sa Battalla (en sard) i acaba d'aparèixer a la web d'Acies Edizioni, de moment com a preorder. Encara no sabem quan estarà realment publicat, però ens agradaria que fos ben aviat. Per aquí ja n'hi ha uns quants que l'han comprat!
L'any passat l'autor de wargames italià Piergennaro Federico ens va sorprendre molt agradablement amb el magnífic joc Guelphs & Ghibellines, sobre tres batalles a la Itàlia medieval, en l'inacabable conflicte entre güelfs i gibel·lins, entre l'emperador i el Papa.
Ara en Piergennaro torna a la càrrega amb un joc sobre una batalla que ens és prou més propera: la batalla de Sanluri, lliurada el 30 de juny de 1409 entre les tropes catalano-aragoneso-sicilianes d'en Martí el Jove, infant d'Aragó i rei de Sicília, i les tropes sardo-franco-genoveses comandades pel jutge Guillem d'Arborea.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)