28 de setembre 2012

Els guanyadors d'Europa Ludi

Aquest darrer cap de setmana, dins del marc de La Gran Festa del Joc, de la qual ja en vam parlar breument, es van lliurar els premis de la primera (i darrera) edició del concurs Europa Ludi.


El jurat es va reunir tot el cap de setmana i diumenge al vespre van anunciar els guanyadors, que són els següents:

  • Bruxelles 1893, d'Étienne Espreman. Un joc de gestió molt interessant i amb mecanismes força originals, amb el tema de fons del modernisme, moviment artístic del qual Brussel·les va ser una de les "capitals".
  • Les diamantaires, de Fabien Chevillon. Un joc de subhastes i de bluff ràpid i elegant.
  • Val d'Or, de David Gauthier. Un joc de gestió amb un toc de memòria i molt tàctic, en què cal adaptar-se ràpidament a situacions sempre canviants.
  • Iron Horse Bandits, de Graeme Jahns. Un joc de programació amb un toc de party game.

El jurat: Martin Vidberg, Fina Manich, Natacha Deshayes, Samuel Shoepfer,
Sonsoles Fernandez Navarro, Tom Werneck, Nadine Bogner

14 de setembre 2012

65 mesos després

Han passat gairebé 5 anys i mig des que vaig jugar la darrera partida del Paths of Glory. Ahir vaig començar-ne una altra que ens tindrà ocupats, a l'amic Bo (aliats) i a un servidor (potències centrals), unes quantes nits lúdiques dels dijous vilafranquins. Només hi hem jugat dos torns, però ja us puc dir que ha estat molt agradable recuperar aquest joc intens i excitant, farcit de decisions que et fan suar i serrar les dents (ataco? em reforço? cavo trinxeres? provoco un esdeveniment crucial? tiro pel dret o sóc prudent i covard?), i amb aquella sensació tan alleugeridora que, faci el que faci, la cagaré segur...

Aquesta foto és del 2007, en una partida contra en Marc.

12 de setembre 2012

Una altra oportunitat (lúdica) perduda

A través del web Physics World, de l'Institute of Physics, m'assabento que el museu de Bletchley Park (l'històric lloc on es van centralitzar les tasques de desxiframent dels missatges alemanys durant la Segona Guerra Mundial) ha editat un joc per a commemorar el gran matemàtic Alan Turing, una de les ments més brillants del segle passat.


L'edició d'un joc sempre és una bona notícia, però en aquest cas em sembla que s'ha perdut l'oportunat de fer un joc ben interessant: el joc és, simplement, un Monopoly, il·lustrat amb imatges d'en Turing. Em costa veure quina relació hi pot haver entre el Monopoly i l'Alan Turing, i realment, el personatge d'Alan Turing podria haver donat per algun joc excel·lent... de fet uns quants jocs; la seva vida i la seva obra són prou apassionants per donar tema a més d'un joc. Llàstima!


11 de setembre 2012

Clarament independentista

Més clar, l'aigua... 1.500.000 x ||*||


Gairebé mitjanit, manquen dos minuts per al 12-S. Ara ja podem cantar allò de "Uh! oh! no tinc por!"

09 de setembre 2012

La gran festa del joc

Després de gairebé un any, la final del concurs de creació de jocs Europa Ludi, organitzat per l'Ajuntament de Granollers i el Centre National du Jeu, és a punt d'arribar. Els propers dies 21, 22 i 23 de setembre, el jurat es reunirà a Granollers per decidir els quatre guanyadors del concurs.

Per celebrar tot plegat, a més, s'ha organitzat una gran festa del joc per al dissabte 22 i el diumenge 23, a la nau "Dents de Serra" de la Fàbrica Roca Umbert de Granollers, un espai dedicat a la creació artística.


Què hi trobareu en aquesta gran festa? Doncs moltes coses...
  • Per començar, mentre el jurat estigui reunit, els autors dels jocs finalistes, vinguts de sis països, mostraran les seves creacions al públic, a la premsa i als editors.
  • Dissabte 22, a les 5 de la tarda, hi haurà un taller de creació de jocs, dedicat especialment al públic més jove.
  • Diumenge 23, a les 12 del migdia, hi haurà una taula rodona amb el titol "Autors i editors, un llarg camí a recórrer plegats", amb la participació d'autors i editors.
  • Finalment, diumenge 23, a les 5 de la tarda, s'anunciaran els guanyadors del concurs Europa Ludi i es lliuraran els premis als guanyadors, amb la presència de l'alcalde de Granollers.
  • I durant tot el dia, sempre podreu provar jocs, gràcies a la ludoteca d'Ayudar Jugando, i assistir a demostracions de jocs.
Què més podem dir? No hi podeu faltar!

07 de setembre 2012

Noves traduccions: llibre i joc

Aquests mesos d'estiu he tingut el bloc un xic abandonat (un xic, només?), i ja va essent hora de posar-hi remei. I precisament aquest estiu s'han publicat dues traduccions que hem fet el Marià Pitarque i jo mateix: una traducció lúdica i una traducció literària...

Comencem pel joc. Es tracta de l'edició en català de L'illa prohibida, el magnífic joc col·laboratiu creat per Matt Leacock el 2010. L'edició en català ha anat a càrrec de Devir, que afegeix un nou títol a la seva sèrie de productes en català, una sèrie que ja comença a tenir un pes considerable: Catan, Carcassonne, Finca, El laberint màgic... la cosa ja fa patxoca.


Pels que no el conegueu, L'illa prohibida és un joc en què els jugadors representen un grup d'exploradors que han de trobar quatre tresors amagats en una illa... però al tanto! perquè l'illa es va enfonsant mica en mica. Si els jugadors aconsegueixen trobar els tresors i sortir de l'illa amb vida, hauran guanyat la partida, però si algun jugador mor o si l'illa s'enfonsa totalment abans de sortir-ne, hauran perdut. Ja veieu que aquí, o guanyem tots junts o perdem tots junts, perquè és un joc col·laboratiu; cadascú té una habilitat especial i els jugadors s'han de posar d'acord per aprofitar al màxim les habilitats i la informació en possessió de cadascú.

I del joc passem al llibre (jocs o llibres, llibres o jocs, ens ho passem bé amb qualsevol dels dos, oi?). Es tracta de la traducció al català del llibre El cervell i el sentit de la vida (The Brain and the Meaning of Life), de Paul Thagard, un llibre de divulgació sobre neurociència i publicat per la petita editorial de Santa Coloma de Farners Obrador Edèndum.


Tal com es diu en el pròleg de l'edició en català, «Les neurociències han adquirit notorietat no solament pels coneixements que han assolit, sinó també per les implicacions ètiques i les aplicacions socials que han permès. En aquest sentit, El cervell i el sentit de la vida és una obra molt actual que amb claredat i amenitat ofereix una introducció al funcionament del cervell humà i aplica allò que en sabem a un dels neguits humans més angoixants i, doncs, més recurrents: quin és el sentit de la vida?»

La traducció ha anat càrrec meu (amb una revisió posterior d'en Marià Pitarque) i val a dir que és una de les traduccions amb què més bé m'ho he passat darrerament, un d'aquells treballs que et deixa un regust ben agradable després de resoldre tots els problemes terminològics i de traducció. Un text amb un llenguatge tècnic i especialitzat a estones, però alhora col·loquial, com correspon a un llibre de divulgació.