Aquests mesos d'estiu he tingut el bloc un xic abandonat (un xic, només?), i ja va essent hora de posar-hi remei. I precisament aquest estiu s'han publicat dues traduccions que hem fet el Marià Pitarque i jo mateix: una traducció lúdica i una traducció literària...
Comencem pel joc. Es tracta de l'edició en català de
L'illa prohibida, el magnífic joc col·laboratiu creat per Matt Leacock el 2010. L'edició en català ha anat a càrrec de
Devir, que afegeix un nou títol a la seva sèrie de productes en català, una sèrie que ja comença a tenir un pes considerable:
Catan,
Carcassonne,
Finca,
El laberint màgic... la cosa ja fa patxoca.
Pels que no el conegueu,
L'illa prohibida és un joc en què els jugadors representen un grup d'exploradors que han de trobar quatre tresors amagats en una illa... però al tanto! perquè l'illa es va enfonsant mica en mica. Si els jugadors aconsegueixen trobar els tresors i sortir de l'illa amb vida, hauran guanyat la partida, però si algun jugador mor o si l'illa s'enfonsa totalment abans de sortir-ne, hauran perdut. Ja veieu que aquí, o guanyem tots junts o perdem tots junts, perquè és un joc col·laboratiu; cadascú té una habilitat especial i els jugadors s'han de posar d'acord per aprofitar al màxim les habilitats i la informació en possessió de cadascú.
I del joc passem al llibre (jocs o llibres, llibres o jocs, ens ho passem bé amb qualsevol dels dos, oi?). Es tracta de la traducció al català del llibre
El cervell i el sentit de la vida (
The Brain and the Meaning of Life), de Paul Thagard, un llibre de divulgació sobre neurociència i publicat per la petita editorial de Santa Coloma de Farners
Obrador Edèndum.
Tal com es diu en el pròleg de l'edició en català, «Les neurociències han adquirit notorietat no solament pels coneixements que han assolit, sinó també per les implicacions ètiques i les aplicacions socials que han permès. En aquest sentit,
El cervell i el sentit de la vida és una obra molt actual que amb claredat i amenitat ofereix una introducció al funcionament del cervell humà i aplica allò que en sabem a un dels neguits humans més angoixants i, doncs, més recurrents: quin és el sentit de la vida?»
La traducció ha anat càrrec meu (amb una revisió posterior d'en Marià Pitarque) i val a dir que és una de les traduccions amb què més bé m'ho he passat darrerament, un d'aquells treballs que et deixa un regust ben agradable després de resoldre tots els problemes terminològics i de traducció. Un text amb un llenguatge tècnic i especialitzat a estones, però alhora col·loquial, com correspon a un llibre de divulgació.
